Informe sobre els Palaus d´Exarch, aprobado en Junta General de 12 de febrero de 2019
LA REIAL ACADÈMIA DE BELLES ARTS DE S. CARLES DE VALÈNCIA, i en el seu nom el President, Il·lm. Sr. D. Manuel Muñoz Ibáñez, ha rebut petició del Sr. D. Lluis Mira i Bordería, amb domicili al carrer Exarch num. 12, 3, a fí que emetera Informe perquè els PALAUS D’EXARCH, carrer Exarcs 3, 5 i 7, pugueren ser declarats Bens d’Interés Cultural.
“En data 10 d’Octubre de 2017 l’Acadèmia va respondre ajornant la seua participació fins que per la Conselleria de Cultura obrira l’expedient de tal declaració, encara que li manifestava el “gran interés històric, urbanístic i arquitectònic del conjunt i de l’interior dels Palaus”. En una nova instància de 16 de Novembre de 2018, l’interessat li tornà a demanar l’Informe, a la que l’Acadèmia li ha demanat informació sobre el dit expedient en la Conselleria, al temps avançava l’interés patrimonial dels Palaus.
La Llei de Patrimoni Cultural Valencià 4/1998, LPCV, i en concret l’article 27.5, permet a qualsevol persona –com és el cas- sol·licitar la incoació de BIC a la Conselleria i una vegada instada, sol·licitar informes favorables a qualsevol de les institucions consultives reconegudes –al menys a dos d’elles- segón l’article 7, entre les que està l’Acadèmia; tot i aclarint que, si no hi ha Informe en el tèrmini de tres messos, s’entén com favorable. Al temps, l’esmentada Llei, article 2, classifica els Bens a protegir en vàries classes: Bens d’Interés Cultural (BIC), Bens inventariats i Bens no inventariats, a recollir en un Inventari General de la Conselleria; més avant, l’article 15 distinguix entre els esmentats entre BICs i Bens de Rellevància Local (BRL), cadascú dels quals té el seu règim de protecció, dependència administrativa i obligacions. Per Decret 26/2011 de 20 de Maig, es regula en detall el procediment de declaració dels BRL, que deu ser instat ordinàriament per l’Ajuntament corresponent (article 4) o extraordinàriament per la Conselleria.
Queda encara i per últim, considerar la protecció urbanística pròpia dels Plans i Catálegs Municipals, en aquest cas de València. Els tres edificis objecte de la petició dispossen, com bé s’assenyala, del Nivell 2 de Protecció Estructural des del Plà General de 1988, condició que el Plà Especial de Protecció dels Entorns BIC del Centre Històric-Ciutat Vella, PEP-EBIC 06/07, aprovat el 21/07/2016 (que refundix els edificis i entorns de diferents instruments de planejament anterior) manté, dotant-los d’una nova Fitxa singularitzada amb protecció ara nomenada de Nivell 2, Protecció Parcial. Al temps, el PEP-EBIC consolida l‘edifici del carrer dels Eixarch 9 (sobre el que no demana res el peticionari) com BRL, ja que ho és en funció del seu ús religiòs (art 46 Llei 4/1998 de la LPCV), tot i que en els planols i en la Fitxa s’inclou como a tal no més que la meitat de la parcel.la, la que dona al carrer Exarch. Per últim, s’ha produït en Juny de 2018 la redacció d’un Plà Especial de Protecció del Centre Històric, Ciutat Vella, que està en trámit d’exposssició pública, i que amplia les proteccions.
El peticionari, en el darrer escrit de 2018, torna a demanar a l’Acadèmia, al ampar del art. 27.5 de la LPCV, informe per la declaració de BIC dels Palaus, sense donar més informació sobre la situació administrativa municipal , ni la possició presa per la Conselleria davant la seua sol·licitud. Realitzades les gestions adïents per a coneixer la mateixa, es manifesta que: 1) el sol·licitant dispossa d’Informe del Consell Valencià de Cultura (29/11/2017) i de les dos Universitats valencianes (UPV de 14/11/17 i UV de 2/11/17), apart de nostre pronunciament de 10/10/2017; 2) la Conselleria, en escrit dirigit per la Directora General de Cultura i Patrimoni a l’Ajuntament (15/01/18) s’adona de la petició i la remeteix amb la documentació, tot i manifestant-li que des del seu servei es manifesta que “els Palaus reunixen valors patrimonials suficients per a poder ser considerats BRL i li demana que’s prenga en compte la protecció dels Palaus; 3) l’Ajuntament té en avançat tràmit d’aprovació, com hem dit abans, un nou PLÀ ESPECIAL DE PROTECCIÓ DE CIUTAT VELLA I CATÀLEG DE PROTECCIÓ en la versió preliminar del qual ( Juny de 2018), incluix els immobles num. 3, 5, 7 i 9 com BRL i els recull en Fixta C2.10 del Catàleg, molt completa, com “CONJUNT DELS PALAUS DELS EXARCHS” amb protecció integral, modificant la protecció parcial i el caràcter de BRL del num. 9 que tenia en solitari en el PEP-EBIC 06/07 i que ja modificava el Plà Especial de 2004 i el Plà General; i 4) l’Ajuntament, per últim, establix en la Fitxa C2.10 una sèrie de determinacions, molt especialment en els punts 9 i 10, que confluixen amb la nostra possició.
Referències sobre els Palaus apareixen en diversos assatjos i guies com la de SIMO, T. (1983:256 i ss) que cita “els edificis austers i monumentals, habitatges senyorials curiosament sobris i sense escuts… que constitueixen un dels patrimonis més antics i desconeguts de València”. O el llibre editat per l’Ajuntament i Col·legi d’Arquitectes (HERNÀNDEZ L. I ALTRES, reed. 2001) que comenta que els immobles del carrer num. 5,7 i 9, protegits amb el Nivell 2, “possiblement foren dos palaus construïts en el s. XIV que reberen un nou recobriment de façana en el XVIII. Els num. 5 i 7 formen una unitat (amb un gran volada de fusta) i el 9 es pot considerar independent… (i) fou sotmés en 1977 a una adequació de dubtós resultat”. També s’ha tingut accés al treball de ALCOBER V, “Los Palacios de la calle Exarchs” (1996) i que, en bona part recull el Sr. Mira i Borderia en la seua petició.
Fent un resum d’antecedents, assenyalem que els quatre immobles del carrer Exarchs 3, 5, 7 i 9 estàn inclossos en el Catàleg de Bens i Espais Protegits de l’Ajuntament de València, també estàn dins dels entorns de protecció dels BICS de la LLotja (1931), de St Joan del Mercat (1947) i del Mercat (2007) i per últim també pertanyen al Conjunt Històric, Ciutat Vella, declarat BIC tot ell (2009), carrer Exarch inclòs. El PEP-EBIC 07-07 aprovat el 21 de Juliol de 2016, ja havia refós l’entorn i les proteccions amb nivell 2, i recollia la protecció del immoble num. 9 (meitat de la parcel·la) com BRL, i ara, el nou PLÀ ESPECIAL CIUTAT VELLA 2018, en tràmit d’aprovació, els considera a tots els quatre com a CONJUNT DELS PALAUS DELS EXARCHS , atorgant-los el caràcter de Bens de Rellevància Local, BRL, sense delimitar un entorn específic “posat que aquests elements es troven en l’àmbit d’un Conjunt Històric declarat BIC” (Fitxa punt 9).
En conseqüència, aquesta Reial Acadèmia, a través de la Secció d’Arquitectura, ha conegut els antecedents i documentació citada, ha girat visita de reconeiximent i manifesta que els edificis del carrer Exarch 3, 5, 7 (així com el 9) sobre els que s’ens demana pronunciament, dispossen d’uns valors històrics i arquitectònics suficients i representatius a l’àmbit urbà de València, per les seues tipologies i elements concrets (portalades i arcs d’accés, finestres i volades, façanes, patis i escales interiors) i determinats peces domèstiques del seu interior (cuines, capella i paviments), per a ser declarats tots quatre Palaus, incloguent el num. 9, com a Bens de Rellevància Local. Sense dubtes, els palaus mereixen una protecció patrimonial superior a la urbanística de nivel 2 del PEP-EBIC municipal, com planteja la versió preliminar del nou Plà Especial de Ciutat Vella en tràmit.
Complementàriament, aquesta institució, conegut l’emplaçament i la inseguritat de futur del teixit urbà, parcialment enderrocat, considera l’embocadura i trama vigent del carrer Exarchs fins els num 11 i 14, tant a una vora com a l’altra i tant solars com edificis actuals (per tant parcel·les d’Exarch num 1, 3, 5, 7, 9 i 11 i num. 2, 4 , 6, 8, 10, 12 i 14), com un área singular dins del barri Velluters que deu comptar amb ordenació pormenoritzada – o subzona d’ordenació pormenoritzada- a resoldre a través d’un projecte urbà unitari, on es plantejen conjuntament edificacions i espais lliures, tant públics com privats, que mantinguen la traça del carrer, l’alineació i compossició de façanes, els acabats exteriors i la proporció e imatge urbana. Tot el que podría incorporar-se al redactat final del punt 9 del CATÀLEG DE PROTECCIÓNS: “Condicions particulars. Recurso arquitectónico”.
Sobre el particular, cal recordar que a la fitxa del Catàleg de Monuments i Conjunts editat per la Generalitat Valenciana en 1983 (PRADES A. veu “València Conjunt”, p. 267) tenen una cita específica com a “conjunt d’interés dins del barri de Velluters”; que Sanchis Sivera situa el primitiu Palau dels Exarch ocupant la totalitat dels num. 3 a l’11 del dit carrer; que les seues parcel·les donen per davant al carrer Exarch i per darrere al carrer Belluga (abans Valeriola) i la plaça de Vilarrasa, el que els dona el paper d’illa frontissa amb el barri Històric després de la paralitzada apertura del l’Avinguda de l’Oest (1970); que ha patit una dolenta edificació de la part posterior del num 9, ara s’ha desprotegit; que té una situació clau front a Sant Joan del Mercat; que deu d’afrontar la reedificació dels num 1, 2, 4 i 6 amb una Unitat d’Actuació pendent, i que deu recuperar l’alineació històrica del carrer, amb les noves edificacions o reformes que sobre ella es plantejen, a ser posible condicionant-les des del PLÀ ESPECIAL DE PROTECCIÓ DE CIUTAT VELLA I CATÁLEG en tràmit d’aprovació”.
Per les raons al·ludides la Junta General de la REIAL ACADÈMIA en sessió de 12 de Febrer, a proposta de la Secció d’Arquitectura, es pronúncia per que els quatre edificis actuals del carrer Exarch num. 3, 5, 7 i 9 tinguen la qualificació de Bens de Rellevància Local, incorporant-se a l’Inventari General del Patrimoni Cultural de la Generalitat i que l’àmbit del carrer Exarch i les parcel·les que a ell donen, des de la seua embocadura en el carrer Boatella fins els num 11 i 14 inclossos, siga declarat com área o subzona d’ordenació pormenoritzada en el PEP DE LA CIUTAT VELLA I CATÁLEG en tràmit d’aprovació, a fi que siguen ordenades en conjunt i repeten la trama, morfologia i caràcter de l’entorn urbà i històric. Aspectes on aquesta Acadèmia no a soles sol.licita, si no que està dispossada a participar amb el seu assessorament.
El que, atenent-se l’acord adoptat, li ho comunique al temps que envie còpia a la Direcció General de Patrimoni Cultural.
València, 13 de Febrer de 2019
[wpdm_package id=15948 template=”link-template-calltoaction3.php”]